Can Trinxet, en perill. Vergonya d’un incompliment flagrant. (3)


Per Juan Manuel Fernández Gallardo

La promesa naixia a redós del tombant de segle:

ANY 1988.- El Ple Municipal de l’Hospitalet, presidit encara pel primer alcalde de l’etapa democràtica ( “de cuyo nombre no quiero acordarme”) va aprovà, a la sessió del mes de maig, l’avenç del Pla Especial de la Reforma Interior de l’Espai de Trinxet, las principal fàbrica tèxtil de la ciutat, on es produïa, des de començaments de segle i entre altres productes, l’anomenat ‘vellut de tramviaire’.

El PERI no es proposava conservar el complex tèxtil de arquitectura modernista, símbol i màxim exponent, al costat de Tecla Sala i Cosme Toda, de l’esplendorós passat industrial de la nostra ciutat, sinó edificar 270 nous habitatges (com si no hagués espai lliure a Santa Eulàlia) en un negoci que donaria excel·lents beneficis a inversors catalans i a…

Com a torna del gran pastís, els propietaris “regalaven” a l’Ajuntament els vells edificis de Can Gras que fins feia ben poc havien conservat una molt interessant i nodrida col·lecció d’antigues màquines que haguessin estat les joies de qualsevol museu industrial. Els nostres polítics, ni els seus costosos assessors, no haurien escoltat mai el nom del “Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya” ubicat a Terrassa. Llàstima!

Any 2001: La revista municipal “L’Hospitalet” de data 12 de febrer d’aquell any deia amb grans titulars que “L’HOSPITALET RECUPERA CAN TRINXET” i a l’inici d’un extens article a dues pàgines feia el següent resum: “Las empresas propietarias de los terrenos de la antigua factoria textil Can Trinxet han firmado un convenio con el Ayuntamiento de la ciudad por el que ceden al municipio el edificio Can Gras, una construcción fabril de gran valor artístico ubicada en este sector de Santa Eulàlia. La zona ser convertirá en un nuevo núcleo residencial”

Si, segons l’Ajuntament “el mur que rodejava les naus buides eren reclamats per la ciutat, que reclamava recuperar espais per a us residencial (sic) i els terrenys i les instal·lacions pertanyien a propietaris particulars… Per mor de que els propietaris cedien Can Gras a l’Ajuntament? A canvi de què els generosos pròcers de la construcció feien aquest regal al poble. Hummm!

Any 2004.- El butlletí municipal “L’Hospitalet” de data 22 de març d’aquell any donava la noticia de que l’Ajuntament estava estudiant ubicar l’Escola de Música a Can Trinxet. Haurien d’haver Can Gras, però l’eslògan es l’eslògan. Corbacho va dir que “Can Trinxet sería una buena ubicación para el conservatorio porque la zona estará bien comunicada con las Líneas de Metro 1 y 9 y la futura estación central que se construirá en la Torrassa. Si se confirmase el proyecto, dará un gran dinamisme social y cultural al barrio de Santa Eulàlia”.

Any 2007.- El Ple de l’Ajuntament aprova el conveni de col•laboració amb a Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per a la redacció del projecte i el plantejament dels treballs de remodelació de l’antiga fàbrica de Can Trinxet, on s’ubicarà l’Escola de Música-Centre de les Arts. Segons la revista municipal del 10 d’abril d’aquell any, l’inici de les obres, amb una inversió de 12 milions d’euros, estava pendent del trajecte de l’AVE ¿?, però se esperava que finalitzessin entre 2009 i 2010.

Any 2008.- En juny, la nova alcaldessa Núria Marín va visitar diversos indrets de Santa Eulàlia per conèixer, va dir, de primera mà la realitat del barri i escoltar l’opinió dels veïns. Marín es va detenir a l’antiga fàbrica de Can Trinxet, on és previst construir l’Escola de Música-Centre de les Arts de la ciutat, i va dir que el projecte de rehabilitació de Can Trinxet estarà enllestit a finals d’any.

Any 2010.- A finals d’Abril, el Ple municipal va aprovar inicialment la Modificació puntual de Pla general metropolità per a la concreció de l’ús i dels paràmetres d’edificació d’un equipament destinat a Centre de les Arts Escola de Música al sector de Can Trinxet, que comporta la modificació de la fitxa núm. 92 del Text refós del Pla especial de protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) situat al carrer de Santa Eulàlia, núm. 206-212 d’aquesta ciutat, redactat pels serveis tècnics de l’Agència de Desenvolupament Urbà.

Han passat tres llargs anys després d’aquesta ultima informació i els edificis de Can Gras continuen degradant-se i la zona on s’alcen deteriorant-se.

Han hagut més referències periodístiques al respecte, però no volem exhaurir tots els arguments d’una sola tacada. Aquesta primera reflexió ha estat elaborada a rel de l’esmentat article del FAR i servirà, d’inici, per a posar en tela de judici, una vegada mes, la voluntat conservacionista de l’equip de govern municipal i la seva decidida entrega en mans de la política constructivista (els elements patrimonials històrics hospitalencs no tenen cap importància davant del cel constructiu dels nostres municipis) que està fent perdre al nostre municipi les seves característiques senyals d’identitat.

Juan Manuel Fernández Gallardo

Imatge

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s