A l’Hospitalet, al 1844, a un indret indeterminat a prop de l’església romànica de Santa Eulàlia de Provençana, es trobà un “gorgoneion”, un cap de medusa romana esculpit en alt relleu dins una peça circular de 50 centímetres de pedra -un clipeus-, que devia formar part d’un monument funerari pagà dins, possiblement, dels terrenys d’una vil.la romana que hi devia haver hagut per aquests encontorns. El descobriment, que actualment es conserva al Museu d’Arqueologia de Catalunya, és la troballa arqueològica més important que s’ha fet mai a l’Hospitalet de Llobregat.
Tal vegada per això mateix, el Museu de la Ciutat ─amb un molt bon criteri─ va triar el “gorgoneion” com a símbol gràfic de la institució i que, amb el pas del temps, ha esdevingut com a logotip representatiu de la ciutat.
Com diu el Dr. Josep Maria Solias i Arís al seu treball “EL GORGONEION DE PROVENÇANA” es pot concloure que el clipeus “formava part d’un monument funerari d’una certa riquesa ─pertanyent probablement al possessor del lloc─, trobat dins d’un jaciment que formaria part d’un assentament importat situat en una zona relativament pròxima a la colònia Barcino, al peu d’una via de comunicació estratègica i prop de la línia de costa”.
El doctor Solias explica a la seva recensió que “el gorgoneion és, bàsicament, un talismà apotropàic [per allunyar un influx maligne] múltiple; un dels més importants protectors màgics del món antic. La seva força protectora bàsica fa que es trobi present com a element decoratiu en elements bèl·lics (no podem oblidar la seva posició central a l’ègida d’Atena) o funeraris (per exemple, el clipeus de Provençana). Tanmateix, també protegeix en altres contextos de possibles atacs de l’invisible, cosa la qual explica la seva presència en decoracions domèstiques, cultuals i personals)”.
Medusa (guardiana, protectora) era un monstre ctònic (‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’, designa o fa referència als déus o esperits de l’Inframón, per oposició a les deïtats celestes. De vegades també se’ls anomena tel•lúrics, del llatí tellus) mitològic femení a l’esguard del qual convertia en pedra a tots aquells que la miraven fixament als ulls. Algunes referències clàssiques la descriuen com una de les tres germanes Gòrgones –Medusa, Esteno i Euríale–, i ella era l’única mortal.
Medusa fou decapitada per Perseu utilitzant el seu escut com a mirall, convertint-se en un heroi de la mitologia grega desprès d’aquella acció. Perseu era fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d’Hèracles. Perseu es va casar amb Andròmeda desprès d’haver-la alliberat de Ceto, una maligne monstruositat marina que la tenia retinguda.
Perseu va utilitzar el cap de Medusa, una vegada haver-li arrabassat, com arma defensiva, fins que li va donar a la deessa Atena per a que la posés al seu escut, l’ègida [cuirassa de pell de cabra, símbol de la invulnerabilitat garantida pels deus].
Des d’aleshores i ja des de l’antiguitat clàssica, la imatge del cap de Medusa integrada al clipeus (en llatí, clipeus, es un escut gran utilitzat pels grecs i romans, de forma originalment circular) de la deessa, apareix representada en l’artefacte conegut com a “Gorgoneion”, que allunya el mal.
Medusa tenia a la seva mirada una força malèfica, però quan Perseu li va entregar a Palas Atena el cap del monstre i aquesta el va incloure al seu escut, va canviar el sentit del seu poder, convertint-lo en benèfic. Si no hagués estat per la gesta de Perseu, el mon sencer i tots els seus habitats haguessin estat convertits en pedra. Perseu va arribar per a evitar que Medusa transformés tot lo viu (la natura) en matèria inanimada, morta.
Aquesta va ser la raó de que l’Associació per la Defensa del Patrimoni de l’Hospitalet de Llobregat adoptés com a símbol a Perseu: intentar que per una desaforada i inexplicable política constructora duta a terme pels responsables de la “res pública”, les minses senyals d’identitat que encara resten de la tradicional Hospitalet (espais verds, edificis emblemàtics, àrees agrícoles, monuments representatius, etc.) no siguin arrabassades per les màquines excavadores dels especuladors i dels constructors espuris, que sembla que s’han proposat convertir el nostre Hospitalet en un gran “mazacote” de totxos i formigó (les pedres de les actuals Meduses) amb la major densitat de població del planeta.
Perseu rescatant a Andròmeda (Filippo Falciatore, 1736)
PERSEU 