El 2011, la necessitat de defendre de la desídia governamental els últims 125 metres del Canal de la Infanta que quedaven a l’Hospitalet, ens va empènyer a quatre romàntics a organitzar la plataforma “Protegim el Canal de la Infanta”. Fins a aquell moment, semblava que el pes de defensar el poc patrimoni que quedava a l’Hospitalet es concentrava sobre els pocs estudiosos que coneixien la nostra història, d’esquenes totalment a l’aparent apatia de la ciutadania hospitalenca.
La sorpresa va venir quan, després de les primeres mobilitzacions públiques, i com qui rega el desert, van començar a brotar arreu de la ciutat les flors d’un sentiment molt profund d’estima i de neguit cap a l’incert futur del nostre Patrimoni.
Aquella lluita, que l’equip de govern municipal va sempre menysprear, va acabar amb una declaració solemne del ple del Parlament de Catalunya, la modificació del faraònic projecte de l’ARE de La Remunta, el manteniment del Pont del Canal, la conservació de bona part de les edificacions històriques de l’antiga caserna i, si bé no vam poder salvar l’arbre més antic de la ciutat (El desaparegut Pi de la Remunta) , va significar el despertar d’una consciència col·lectiva, inèdita a l’Hospitalet, que posava en valor tot el patrimoni que encara hi quedava.
El naixement de Perseu el 2013 com primera entitat hospitalenca dedicada específicament a l’agre feina de lluitar per la defensa global del Patrimoni de la ciutat, era la prova fefaent d’aquest inesperat canvi de paradigma.
Per la seva part, el consistori de Núria Marín, lluny de ser sensible a aquesta cada cop més important demanda ciutadana, ha continuat la seva política de tancar els ulls a l’incalculable valor del nostre patrimoni i, la seva increïble potencialitat de generar riquesa per la ciutat només que se’l miri amb ulls del segle XXI i no amb rònegues polítiques especulatives del segle passat. Un patrimoni que, fruit de l’oblit, la desídia i la falta de manteniment per part de l’administració local, està en un estat lamentable quan no en estat de ruïna, amb el perill real de perdre per sempre, unes veritables joies patrimonials que la ciutat ha pogut mantenir malgrat tots els avatars de la història.
Set anys desprès d’aquella primera reunió per a demanar la protecció del Vell Canal, i d’una forma que ni els més optimistes haguéssim cregut possible en aquelles dates no tan llunyanes, ens hem ajuntat aquí una gran quantitat de grups de ciutadanes i ciutadans de l’Hospitalet.
Hospitalenques i hospitalencs de tot origen i condició que, neguitosos i indignats pel futur i l’estat deplorable del nostre Patrimoni, volem fer, com mai no s’ha fet a la nostra vila, front comú per a demanar als nostres polítics mesures urgents i polítiques decidides en favor del Patrimoni de l’Hospitalet.
Polítiques que posin en valor i assegurin la pervivència d’aquest actiu d’importància cabdal per als nostres barris i les nostres gents i que, en cap cas, no deixarem que es perdin sense lluitar tossudament per la seva conservació.
Al cap i a la fi és el nostre llegat per a les futures generacions i, per desgràcia, no som tan rics com per permetre’ns el luxe de deixar-lo perdre.
L’Hospitalet de Llobregat a 27/09/2018
-Ireneu Castillo-
President de Perseu
PERSEU 