Can Trinxet, en perill. Vergonya d’un incompliment flagrant. (1)


 per Juan Manuel Fernández Gallardo

El Grup que governa el consistori hospitalenc (PSC-IPC) no fa honor a les promeses electorals que anuncia, no compleix amb les dates de realització d’obres compromeses en campanyes i tampoc amb les noves dates aparaulades després d’ajornar la materialització d’aquelles una i altra vegada i, al final, les deixa per a complir-les quan arribi “el proper dia 30 de febrer”. I això que no pot recórrer al “i tu més” dels seus antecessors perquè porta, ni més ni menys, 34 anys governant el Consistori.

Aquesta introducció, que podria servir per a glosar un munt de prometiments no enllestits per part del nostre Ajuntament (millor: per part d’alguns polítics del nostre Ajuntament), la dedicarem a explicar la nova dilació -sine die?- en la restauració de les instal·lacions de Can Gras i la seva reconversió en la seu central de la Escola de Música-Centre de les Arts de L’Hospitalet.

La primera informació que hem vist al respecte ha estat l’article publicat per Dulce Valero a “EL FAR”, el dilluns 23 de setembre de 2013. De la magnifica ressenya de la redactora extraiem algunes dades que ens ajudaran a recordar la historia de este “brindis al sol” de certs governants que pensen que el poble es una massa amorfa fàcil d’enganyar.

L’home fort d’aquest equip de govern, ha declarant davant la premsa que “El alto coste de la consolidación y adaptación de la antigua fábrica modernista obliga al gobierno municipal a optar por la más fácil reconversión de un antiguo colegio de Gornal en la sede central del proyecto educativo y cultural. La crisis económica y la falta de financiación han obligado al gobierno municipal a aparcar este proyecto que se trabajó conjuntamente con la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana, y que contaba con un presupuesto inicial de unos doce millones de euros para la rehabilitación de 4.000 de los 5.600 metros cuadrados que tiene en total el recinto”.

Això si, el representant socialista s’ha apressat a dir que “Can Trinxet no se ha descartado como futura sede de la Escola de Música-Centre de les Arts, pero será un proyecto pensado a la larga”. En “El burlador de Sevilla” es diu ¡Cuan largo me lo fiais!. Però en aquesta obra teatral també es diu allò de «No hay plazo que no llegue / ni deuda que no se pague» i creiem que els ciutadans de l’Hospitalet sabrem fer, a les properes conteses electorals (Que no hay plazo que no llegue), que los “dilatadores” paguin tots els deutes que han contret i incomplert amb aquest poble que ha confiat en ells durant, pot ser, massa temps.

Mentrestant, l’edifici es va deteriorant ostensiblement (per manca de manteniment i per ser objecte de “depredadors”) per la qual cosa, quan arribi l’hora de la seva restauració els hospitalencs haurem de pagar el doble del que ens hagués costat si el nostre Ajuntament hagués acomplert les seves promeses i hagués actuat en el temps que, voluntàriament, s’havia compromès.

L’article ha coincidit amb la retirada de les tanques que envoltaven les noves edificacions alçades sobre el solar de Trinxet que s’estan habitant des de fa poc. “Business is business”. Per cert, s’ha reservat un espai per a construir (“deu sabrà quan”) prop del mur que sosté les vies dels trens, 59 nous habitatges protegits, o sia un teló de cases barates per als pobres que facin de pantalla per apaivagar els sorolls dels trens que passaran a deu metres d’aquest bloc i evitar així que molesti a les “residencies nobles”. Socialisme central planificat, made in Kremlin.

(continuarà)

Imatge

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s