El Tractat d’Utrecht o quan la Història va passar per l’Hospitalet


L’Hospitalet de Llobregat, com a ciutat satèl·lit de Barcelona, ha crescut desmesuradament en els últims anys, passant en un segle de ser un poblet agrícola fins pràcticament ocupar tot el seu terme municipal. Aquest endimoniat creixement en tan poc temps ha provocat que l’Hospitalet s’hagi transformat en una gran ciutat, però amb molt poca història en el seu haver, i si preguntem a qualsevol hospitalenc, a part de les històries del dia a dia en un suburbi treballador, pocs esdeveniments històrics que hagin estat cabdals podran explicar. No obstant això, si busquem una mica alguna cosa en traurem i, per exemple, ens trobem que, al carrer Xipreret de l’Hospitalet -en ple centre històric-, es va signar un dels tractats que més ha afectat a tota la geopolítica europea dels últims segles, el Tractat d’Utrecht.

 El 1713, la Guerra de Successió a la corona espanyola estava arribant a la seva fi. Els borbons i els Àustria havien convertit el territori espanyol en un camp de batalla on Castella defensava l’aspirant borbònic i on Aragó defensava la causa austriacista. Per la seva banda, França donava suport als borbons (qüestió de família) i Anglaterra i Portugal ajudaven els Àustries per a evitar la formació d’un bloc franco-hispà que decantés greument l’equilibri de forces a Europa. No obstant això, quan l’arxiduc Carles d’Àustria es va trobar, sense buscar-ho, assegut al tron del Sacre Imperi Germànic, tot va canviar.

 Davant d’aquesta situació, els àustries van deixar d’interessar-se per la corona espanyola, i els anglesos van deixar d’interessar-se per donar suport als àustries ja que no hi havia ganes de reeditar el macro-imperi de Carles I, o el que és el mateix, que tants els uns com els altres van abandonar a la seva sort la resistència antiborbònica de l’antiga Corona d’Aragó. Aquests territoris es van enrocar encara més en les seves tesis, tenint en compte el negre futur que se’ls hi venia a sobre si les tropes de Felip V vencien, i que després es va confirmar com a tal.

 En canviar tant els objectius dels diversos contendents, l’armistici entre totes les parts era obligat i va començar un intercanvi de cromos en la qual la malparada -com sempre- va ser Espanya, a causa de l’obsessió de Felip V per ser reconegut com a rei d’ Espanya per la comunitat internacional. Això va fer que no dubtés, a desprendre’s de Gibraltar, Menorca, Sardenya, Sicília i Flandes per aconseguir-ho. Tot sigui dit,  a excepció de Gibraltar i Flandes, tota la resta eren curiosament territoris de la rebel Corona d’Aragó .

 Davant d’aquesta tessitura, el 22 juny 1713 i d’esquenes dels resistents catalanoaragonesos, es van reunir a l’Hospitalet el Comte de Königsegg i el general Ceba Grimaldi, representants de l’ara emperador Carles VI i de Felip V respectivament, per a consensuar els termes d’evacuació de les tropes austracistes dels territoris rebels d’Aragó, en el que es va donar a anomenar “Conveni de l’Hospitalet” dins dels Tractats de Pau d’Utrecht. Amb aquest conveni, van arribar a l’acord de que no tirarien ni un tret entre ells, i que els Àustries simplement abandonarien les places fortes que ocupaven en un termini més o menys breu de temps.

 La sort dels seguidors de la causa de l’emperador Carles als territoris evacuats no va importar gens ni mica, ja que els territoris aragonesos, simplement havien servit com a camp de batalla per a dirimir qui era més fort a Europa, en una reedició de la coneguda dita africana segons la qual quan dos elefants es barallen, la que perd sempre és l’herba.

 D’aquesta manera, els defensors antiborbònics es van veure totalment traïts i abandonats a la seva sort davant la piconadora hispanofrancesa, caient els focus de resistència un rere l’altre al pas de les tropes de Felip V, fins a arribar a la culminació amb la rendició de Barcelona l’11 de setembre de 1714, i començant una repressió brutal contra els perdedors la qual encara cueja avui dia.

 S’ignora el lloc exacte on es va signar el conveni de l’Hospitalet, però s’especula que fos a la Casa Espanya (seu de l’actual Museu d’Història de la Ciutat). Aquesta mansió és l’antiga casa pairal d’estil renaixentista de la família Llunell i es creu que va ser aquí on es van trobar els dos negociadors a causa de ser aquesta una de les famílies més poderoses i influents del municipi. Per investigar-ho, l’Ajuntament de l’Hospitalet va convocar el 2010 una beca per estudiar aquest fet històric de gran importància per a Europa, si bé no va extreure cap conclusió definitiva.

 Tenim tendència a menysprear la perifèria de les grans ciutats, traient-li importància simplement perquè la història que s’ha produït en ella no ha estat la dels grans titulars. No obstant això, la majoria de les vegades, la història influent, la que realment marca, la trobem en els petits detalls, en les coses aparentment sense importància.

 Aquest any, que es commemoren els 300 anys, potser caldria tenir-ho molt en compte.

-Ireneu Castillo-

Casa Espanya

Ca n’Espanya, actual seu del Museu d’Història de l’Hospitalet

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s