Els símbols maçònics de la façana de l’ajuntament de L’H


Els que vivim a l’Hospitalet de tota la vida, hem hagut de suportar des de sempre el comentari que aquesta ciutat és una ciutat dormitori i que no té història, ni res que valgui la pena de ser protegit o destacat. Això, a força de ser repetit fins a la sacietat, sembla que hagi calat fins als ossos i bona part de la seva població creu realment que no hi ha res, aprofitant-se d’això els que simplement han vist aquesta població com una font inesgotable d’especulació urbanística. No obstant això, una prova que aquest “mantra” és totalment fals el tenim a l’edifici mateix de l’ajuntament, on els símbols maçònics són presents a cabassos. Ah! ¿Que tota la vida passant per davant i no els havia vist? No es preocupi, jo m’encarrego d’ensenyar-li. A d’altres, possiblement no els interessi fer-ho.

hospitaletmason 1
L’actual casa consistorial de l’Hospitalet de Llobregat es va inaugurar el 1895 gràcies a l’aportació econòmica altruista de Rossend Arús i Arderiu, un periodista, dramaturg i polític de Barcelona, ​​fill de Pere Arús, un prestigiós comerciant de la ciutat. Rossend Arús, que va deixar aquest llegat per honrar la memòria del seu pare, va morir el 1892, de manera que no va veure la feina que va fer l’arquitecte municipal Francesc Mariné anys després de la seva mort.

Rossend Arús, però, era un reconegut maçó que va arribar a ser Gran Mestre de la Maçoneria Catalana i fundador de diverses lògies maçòniques d’àmbit català. Per la seva banda, Francesc Mariné, coneixedor de la faceta maçònica d’Arús, va omplir de símbols maçons (convenientment dissimulats als ulls de l’estricta església catòlica, la qual sempre ha vist la maçoneria com enemiga) la façana de l’ajuntament en el seu honor. Els anys posteriors i el desconeixement general del tema van fer que aquest homenatge secret tan a la vista de tothom, passés totalment desapercebut per al gruix de la població.

A continuació us faig una mica de cicerone del que podeu veure en l’actualitat:

El Sol:

A dalt de tot de l’edifici, a la zona més alta i prominent, podem veure una circumferència que inclou l’any de construcció, de la qual surten tot un seguit de línies que recorden un sol amb els seus raigs, i que tindrien la seva continuació en el semicercle superior. Aquesta imatge seria, efectivament, una representació del Sol, que per als maçons és al seu torn una representació de Déu, font de Llum i Saviesa. Per si hi havia algun dubte, la rematada superior, que recorda vagament a una magrana, té en la seva base la imatge de dos sols. De fet, si aquest detall fos realment una magrana estilitzada, tindria tot el sentit “maçònic” del món, ja que la magrana simbolitza la Fraternitat, justament l’única cosa que està per sobre de totes les coses, fins i tot de Déu.

Masones LH 180711 007 bandera_sol_ampliado

Les 12 columnes del temple de Salomó:

En plena façana, si ens hi fixem, veurem que hi ha representades dotze columnes. Aquesta representació, no és casual, ja que per als maçons, el temple de Salomó, dedicat a Déu (la representació simbòlica està situada damunt) i del qual rep la Llum i la Saviesa, és la representació de l’Univers i de totes les meravelles de la Creació. Hem de recordar que estem parlant d’un ajuntament, el temple del poder públic i -suposadament- màxim exponent de la saviesa i la llibertat social, contraposat al fosc poder religiós (sobretot de finals del segle XIX).

hospitaletmason2

Els compassos:

Ara, procedim a mirar els capitells corintis de les quatre columnes inferiors. A primera vista no crida molt l’atenció, ja que semblen ser les típiques fulles d’acant d’aquest tipus arquitectònic clàssic. No obstant això, mirem amb més detall …

Masones LH 180711 009
Enmig de cada un dels capitells, veurem unes tiges florals (caulicles) que s’ajunten i prenen una estranya posició, amb un parell de brots enrotllats, rematats per una fulla. D’aquests brots, surten unes tiges cap avall que, curiosament, acaben en punta, gairebé tocant la motllura inferior del capitell.

Masones LH 180711 008

Si mirem més enllà del que veiem, podem veure com, discretament amagat entre elements vegetals, l’arquitecte va situar a plena vista de tothom quatre compassos maçons, un a cada capitell, en homenatge a la pertinença maçònica del promotor de l’edifici, Rossend Arús.
compas
Val la pena recordar que l’antiga església es trobava a pocs metres de la casa consistorial, i per més inri, els terrenys on es va ubicar pertanyien a l’Església, la qual va emetre un permís especial des del Vaticà per permetre la venda -per 15000 pessetes – d’aquests terrenys al municipi per construir-la. Donades les circumstàncies, fer un al·legat de la maçoneria a la mateixa cara de la Cúria Pontifícia, per molt que Rossend Arús fos un maçó confés, quedava com a mínim políticament incorrecte.

Les columnes J i B:

No obstant això, no tot acaba aquí, ja que al hall d’entrada de l’edifici, a mitjans dels 2000 es van trobar amagades dins d’un envà que hi havia a l’entrada, dues columnes de ferro fos amb capitells corintis que formaven part de l’estructura original de l’edifici. Aquestes columnes, imprescindibles a les lògies maçòniques, representen les que hi havia a l’entrada del temple de Salomó, anomenades J (Jaquín) i B (Boaz), i que els maçons van heretar de la tradició templera de la qual sembla que descendeixen.

Aquestes columnes, que es troben sempre a l’interior de les lògies, separen simbòlicament el món profà exterior (la Terra) d’un món interior (el Cel) de Llum i Saviesa, només apte per a iniciats. No en va, s’arribava a totes les estances consistorials un cop es traspassaven aquestes columnes. Per desgràcia no disposo d’una foto millor.

jb

Molt ha plogut des de la construcció de l’edifici consistorial de l’Hospitalet, i molt ha canviat tant el seu entorn social com físic. Els principis que regien la moralitat de molts dels prohoms de l’època, també eren molt diferents als actuals atès que la cultura era una cosa apta només als més benestants. No obstant això, en alguns casos, els ideals de llibertat i justícia social, com els de Rossend Arús, eren dignes d’encomi tant ahir com avui, i hi va haver qui va voler fer-li un homenatge especial. Tant de bo que tots els que han ocupat i ocupen els despatxos més enllà de les columnes J i B del nostre ajuntament, facin honor a la categoria de l’espai en què es troben.

Per desgràcia, per al conjunt de la ciutadania, són molt pocs els que ho fan.

-Ireneu Castillo-

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s